Menu Principal:
A Masjoan hi trobem la major concentració d’arbres monumentals de Catalunya es tracta de una arbreda formada per un gran nombre de coníferes plantades majoritàriament per Marià Masferrer entre els anys 1860-1911. Molts dels exemplars superen els 40m d’alçada entre els quals trobem l’avet mes alt del país.
Sequoiadendrum giganteum
Nom comú: Sequoia gegant
Alçada: 44 metres.
Diàmetre normal: 201cm
Any de plantació: 1911
De manera natural només apareix al massís de Sierra Nevada, a Califòrnia. La fusta d’aquesta espècie va ser aprofitada comercialment des del 1850 fins al 1950, especialment la fusta jove per a tanques i pals. A mesura que s’envelleix, però, perd qualitats i no pot ser usada en construcció. Pot arribar els 3000 anys i 140 m d’alçada
Cedrus Atlantica
Nom comú: Cedre blau
Alçada: 42 metres.
Diàmetre normal: 191cm
Any de plantació: 1911
Originari de les muntanyes més elevades i humides del Marroc i Algèria (Serralada de l'Atlas). És el cedre més adequat per a aprofitaments silvícoles. Té el seu hàbitat òptim a l'estatge mediterrani humit i fred. Fusta aromàtica, s'usa en construcció i fusteria
Abies alba
Nom comú: Avet
Alçada: 44 metres.
Diàmetre normal: 105cm
Any de plantació: 1911
També se'l coneix com Avet del Montseny. És present a les serralades muntanyoses del centre i el sud d'Europa. També el trobem al Pirineu lleidatà i gironí, barrejat amb el faig, el pi roig o el pi negre, on és majoritàriament tractat per tallades de selecció. Fusta molt resistent a la humitat; s'utilitza en fusteria exterior i interior i també per a construcció d'instruments musicals. Va actuar de pare de l'avet de Masjoan
Tilia platyphylos
Nom comú: Til.ler de Masjoan
Alçada: 30 metres.
Diàmetre normal: 100cm
Any de plantació: 1860
Arbre molt habitual en els boscos del sud-est de Gran Bretanya, de fulla caduca i amb una forma de copa piramidal, escorça de color gris , poden arribar a grans altures. Produeix unes flors groguenques que solen sortir a l’estiu utilitzades com a planta medicinal.
El til·ler de Masjoan esta considerat el mes alt de Catalunya
Taxus baccata
Nom comú: Teix de masjoan
Alçada: 20 metres.
Diàmetre normal: 50cm
Any de plantació: 1860
La seva àrea natural és Europa, Àsia i el nord d’Africa. Apareix a la major part de serralades de Catalunya i Balears. És una espècie dioica. Les fulles, les branques i la fusta contenen un alcaloide que és tòxic per als humans i el bestiar, especialment pels cavalls. La seva fusta s’utilitza principalment per a ebenisteria o torneria.
Arbre no resinós, d’alçària inferior als 15-20 m però amb diàmetres importants (fins a més de 5 m a Anglaterra en arbres de 700 anys)
Aesculus hippocastanum
Nom comú: Castanyer d'Índia de Masjoan
Alçada: 23 metres.
Diàmetre normal: 105 cm
Any de plantació: 1911
Aquest arbre es nadiu de de Bulgaria, Albania y Grecia. , pot superar els 20 m d’alçada, les seves flors son blanques i acaban forman un fruit marro brillant tancat en una capsula espinosa (Castanyes no comestibles).
Aquest exemplar desprès de sobreviure algun temps esberlat per un llamp, va morir l'any 2005. Tot i així, la generalitat va decidir mantenir la soca per poder observar el llegat de l’arbre.